En el nostre lloc trobareu tota la informació sobre la Residència:
Per entendre millor el que fem i sobre tot el que podem fer per vostè.

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és l'Alfons Mias en els anys 30 del passat segle, i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord); ambdós nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com Alta Cerdanya).

Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès), el qual s'engloba dins de la regió del Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon), el qual es coneix informalment en francès com a Pays catalan, en català, País Català. El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès. i, en el mateix document, l'apel·lació Catalunya del Nord com a equivalent del francès Pyrénées-Orientales, com es pot comprovar en el preàmbul del mateix document.

El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans.

És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme o nacionalisme català, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals.

Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya.

El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.   El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades", així com el poema Canigó, de Jacint Verdaguer.

Llegenda de Guifré el Pilós

Escut amb el Senyal Reial Quan a la Segunda parte de la crónica general de España arriba el moment d'explicar els fets del comte de Barcelona Guifré el Pilós, Beuter hi insereix l'episodi de la Llegenda de les quatre barres de sang.

Explica Beuter que els normands atacaren França i el comte Guifré el Pilós anà a ajudar a l'emperador franc.

Una vegada derrotats els normands, el comte Guifré el Pilós demanà a l'emperador Lluís —no es concreta de quin Lluís es tractava, si de Lluís I (814-840), de Lluís II (877-879), o de Lluís III (879-882)— que li donés un escut d'armes.

Aleshores, l'emperador se li acostà, es mullà els dits de la mà dreta en una ferida que tenia el comte i els passà de dalt a abaix de l'escut daurat del comte, dient-li: «Aquestes seran les vostres armes, comte».

Tot i que Beuter no especificà de quin emperador Lluís es tractava, la imaginació popular ràpidament l'assimilà a Lluís I el Pietós, que en realitat no visqué a la mateixa època que el comte Guifré.

Per aquest motiu, quan la llegenda s'estengué ràpidament poc després, es canvià l'emperador Lluís pel seu fill Carles el Calb amb l'objectiu de fer que la llegenda fos més versemblant, car l'emperador Carles sí que fou coetani de Guifré el Pilós.

Vallespir és una vall al llarg del Tech (riu que va sorgir als peus del Canigó)
de nombroses excursions són possibles des del Bany.
Poseu-vos en contacte amb nosaltres, li donarà la benvinguda en les millors condicions